Mans netes?

Vagi per davant que crec fermament en la necessitat de reformar la Llei de Finançament de Partits per tal de què aquesta s’adeqüi a la realitat, ja que és un secret a veus que els partits polítics han de fer mans i mànigues per finançar les despeses creixents de les campanyes electorals i de mantenir l’estructura de l’organització.

Tot i reconèixer aquesta necessitat, no puc estar-me de criticar la hipocresia d’alguns que es presentaven en les darreres eleccions al Parlament sota l’eslògan “Mans Netes” volent transmetre que ells les tenen i la resta no. I que després, com s’ha evidenciat en els darrers dies, les mans no estan ni netes ni impol•lutes.

Ben segur que la renegociació d’un crèdit no és quelcom il•legal, però no és menys cert que tampoc podem considerar-lo quelcom habitual com els implicats ens intenten fer creure. Puix ja m’agradaria a mi i penso que a qualsevol ciutadà poder renegociar els seus crèdits i hipoteques a la baixa!!!. Però no és només això el que sorprèn sinó l’oportunitat política d’aquesta renegociació, puix ha coincidit amb l’entrada d’ERC al govern de la Generalitat.

Boicot a Fedérico Jiménez Losantos

Corre per la xarxa un manifest demanant la retirada de la graella de la COPE del programa "La Mañana" dirigit per l'inefable, Fedérico Jiménez Losantos. Crec que per dignitat i pel be de la convivència individus com aquest no haurien de tenir cabuda en cap mitja de comunicació i ni molt menys en un en el qual la Conferència Episcopal n'és accionista.

L'actitud bel·ligerant de Fedérico Jiménez Losantos no ajuda a generar un clima de convivència i concòrdia, ans al contrari atia el foc contra els catalans i aquelles persones i idees que no coincideixen amb la seva estreta visió del món. Programes com "La Mañana" i periodistes com Fedérico Jiménez Losantos insulten a la intel·ligència i per extensió a la cadena radiofònica que li dona cobertura.

Manuela de Madre possible relleu d’en Maragall

Les ferides provocades en la darrera crisi del govern tripartit de la Generalitat semblen no haver cicatritzat, malgrat els esforços dels diferents partits del govern per evidenciar el contrari. De fet, és al PSC, partir al qual pertany Pasqual Maragall i del que n’és el president, on les conseqüències de la crisi són més evidents, fins al punt, que Maragall i Montilla no es parlen, Maragall porta dues executives sense assistir-hi i en les files socialistes es comença a plantejar obertament la necessitat de rellevar-lo i presentar un nou candidat a presidir la Generalitat de Catalunya.

De fet, Tumbuctú –confidencial polític al voltant del món socialista- assenyala que la decisió ja està presa i que Manuela de Madre pot ser el relleu escollit per l’aparell socialista per rellevar a Maragall amb el beneplàcit i el suport de la direcció del PSOE. Notícia que coincideix temporalment amb els elogis que Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC, llança a Manuela de Madre des del seu blog en els darrer posts.

Rajoy fa bo a Zapatero

L’actitud intransigent, bel•ligerant i demagògica de Rajoy en el debat d’acceptació de l’Estatut al Congrés ha servit per realçar el talant dialogant d’en Zapatero en contraposició al de Rajoy i per amagar el trencament de la paraula donada per part d’en Zapatero al afirmar que recolzaria l’Estatut aprovat pel Parlament català.

No obstant, des de Catalunya estant, no ens hauríem d’enlluernar pel tarannà positiu d’en Zapatero, perquè rere les seves amables paraules i el to conciliador s’amaga la voluntat de retallar l’Estatut aprovat pel Parlament en àmbits tan importants com el finançament, el blindatge de competències i la relació bilateral Generalitat-Estat espanyol.

Maragall, un president aïllat